La mestra ens ha explicat que aniríem a la biblioteca a veure un Power Point sobre l'eix del curs: la gastronomia. Ha dit que serviria per descobrir quines coses sabem i quines coses no sabem sobre aquest tema.
Això del Power Point no sabem molt bé què és, però el que si que hem vist són moltes imatges relacionades amb les persones, el menjar, algunes enfermetats, ...
Ha estat molt bé perquè cadascú anava explicant quines imatges coneixia i a que li recordaven.
Després vam tenir moltes idees per triar un nom de la classe. La llista va ser molt llarga: vitamines, plats combinats, pastissos, etc... Al final vam decidir que volíem ser pastissers i pastisseres. I per això des d'aleshores la classe de segon és La Pastisseria!
LA PASTISSERIA
A la classe de medi fem hipòtesis com els científics. Com som la classe de la pastisseria, això ens ha donat molt a pensar. Els pastissos són un aliment? Què més és un aliment? I perquè ho és? Què fem amb els pastissos?
Avui ha arribat una mestra a l'escola que diu que està molt interessada en les ciències i en el nom de la nostra classe. Ens ha preguntat moltes coses com per exemple: Com és que heu decidit posar aquest nom a la classe?
I li expliquem que ens agraden molt els pastissos.
Es veu que li agrada fer moltes preguntes, així que li anem explicant i responent tot allò que se'ns acut:
*Què són els pastissos?
- els pastissos són aliments
*I la pastisseria?
- la pastisseria és el lloc on es fan i venen els pastissos
- els pastissos ens els mengem.
*Ens els mengem?
- si perquè són un aliment. I els aliments els necessitem per poder viure.
- Per no perdre la salut
- perquè la nostra panxa no s'infli d'aire i ens morim.
*I doncs, què són aliments?
- Menjar
- Però no tots els aliments serveixen per menjar. No tot el menjar alimenta.
*Podeu posar algun exemple perquè jo ho entengui bé?
- L'hamburguesa i les patates fregides no són aliments.
- Els pastissos, el plàtan i l'aigua són aliments.
* I els pastissos, com són?
- Dolços
- és un menjar
- ens els mengem i ens alimenta* I com es mengen els pastissos?
I fem el gest de menjar fent una queixalada, mastegant i empassant.
COM ÉS EL NOSTRE COS?
Aleshores hem parlat sobre com és el nostre cos per dins i hem dibuixat allò que crèiem que teníem a dintre del cos.
Hem fet grups cooperatius, ens hem repartit els càrrecs (secretari/a, monitor/a, coordinador/a i portaveu) i hem continuat fent feina.
QUÈ ENTRA? QUÈ SURT?
Quan hem pensat que els pastissos ens els mengem i entren al nostre cos, ens hem preguntat:
què més entra al nostre cos? I què surt del cos?
Ha sortit una llista molt divertida!
Però ... tot allò que entra i surt del cos està relacionat? Quines parelles podríem fer?
- Entra aire i surten pets.- Entra menjar i surt caca.
- Entra aigua i surt pipi.
- Entre aigua i surt caca.
- Entra menjar i surt vòmit.
- Entra sopa i surt pipi.
- Entra aigua i a vegades surt sang.
- Entra llimona i a vegades surt sang.
- Entra aire i surt veu.
- Entra menjar i surten pets.
- Entra menjar i surten ungles.
I si passa tot això, què és el que passa a dins? Com pot ser que entri menjar i surti caca?
si mengem un plàtan i després fem caca... el plàtan i la caca tenen alguna semblansa de color, olor, forma, tacte, gust, etc... No, hi ha hagut trasnformacions a dins del cos.
I què es el que passa a dins del nostre cos?
QUÈ PASSA A DINS?
GRUP 1: mengem, passa per la gola i 30 minuts després arriba als intestins i la caca surt per l'anus.
GRUP 2: No ho sabem. Mengem i després surt caca però no sabem que passa a dins.
GRUP 3: Mengem, passa per la gola, arriba a l'estòmag i fa voltes, després surt la caca. Hi ha una mica que es queda a dintre i aleshores un altre cosa surt.
GRUP 4: Mengem, passa per la gola, cau a la panxa i després d'un dia surt la caca.
GRUP 5: Masteguem l'aliment i el fem a trossets molt petits. L'aliment mastegat cau per un tub fins que arriba al cul convertit en caca. A dins es queden es vitamines.
GRUP 6: Mengem i cau a la panxa. Ens quedem les vitamines i la resta fem caca.
QUÈ SÓN ALIMENTS?
A la classe de ciències de tot això que diem que entra, què són aliments i què no ho són? hem fet una llista de coses que pensem que han de complir els aliments. Per fer això, hem observat molt bé una safata plena de coses (pedra, poma, fulles, raïm, iogurt, castanya, galeta, faves,etc.) i hem anotat a unes graelles allò que crèiem. Què són aliments i que no ho són i perquè?
Hem anotat a unes graelles allò que crèiem i hem decidit uns criteris.
Hem pensat que....són aliments si:
- es poden mastegar,
- es poden llepar i desfer,
- són sòlids o líquids,
- són dolços, amargs, salats o àcids,
- ens agraden i són bons per la salut (vitamines, etc).
També hem pensat que alguns aliments cal cuinar-los perquè es puguin menjar.
A continuació hem decidit entre tots i totes què són aliments i que no ho són en un altre graella on analitzàvem els criteris extrets en base a allò que teníem a la safata.
Aquestes són les conclusions a les que hem arribat ordenant els criteris extrets de l'activitat:
Els aliments són bons per la salut perquè tenen vitamines i altres coses petites que no veiem i que ens donen força.. Els aliments tenen diferents propietats: es desfan o es masteguen, són sòlids o líquids, tenen gust dolç, salat, amarg o àcid.Un cop hem decidit què és un aliment i què no ho és, hem vist que alguns aliments cal cuinar-los i els volem menjar. Hem pensat en la cuina i en totes aquelles transformacions que fem abans de menjar els aliments. Ens preguntem...com transformem els aliments abans d'ingerir-los? I hem dit que els podem...
 | |||
| Si passem pel morter un pebrot. |
 |
| Com és un macarró? |
- trencar
- picar
- triturar
- pelar
- tallar
- aixafar
- amassar
- esprémer
- rentar
- batre
- rallar
 |
| Com és la galeta per dins? |
 |
| Si triturem un tomàquet, surt líquid |
- colar
I que les eines que utilitzem per fer tot això són:
- el colador
- el rallador
- el ganivet
- les tisores
- la forquilla
- l'espremedora
- la batedora
Així que hem agafat aliments i hem observat què passava amb la seva forma, color, gust, olor, tacte, textura, duresa i aspecte a l'inici i després d'utilitzar algun d'aquests estris de cuina.
Hem observat que alguns aliments s'han trencat en trossets petits, altres ha sortit líquid de dins del sòlid, altres han canviat de color, a altres no els ha passat res,... després de fer totes les observacions hem dibuixat cóm són els aliments per dins.
Un dels casos que més ens ha cridat l'atenció de les interaccions que hem realitzat, és el cas de la galeta. En Jonatan havia de colar una galeta, però ha observat que no passava res. Aleshores hem intentat esbrinar, cóm ho podríem fer perquè la galeta passes pel colador. Al principi ha tingut la idea de aixafar-la fins que fos pols, i aleshores els trossets serien tant petits com la pols i passarien. Han passat una miqueta, però encara no passava tota la galeta. Aleshores hem decidit barrejar la galeta amb la llet.
Al principi la galeta s'ha començat a estovar i hem pensat que passaria, però al final hem vist que la major part s'ha quedat al colador. La llet havia passat, però ens hem fixat que ara era diferent. Havia canviat el color, la olor, el gust i l'aspecte.
 |
| Galeta + llet |
Perquè una part de la galeta està a la llet i una part de la llet està a la galeta. Ara han canviat i ja no són com abans.
Al cos fem aquestes transformacions?
Hem pensat que el nostre cos, també té estris de cuina. Per exemple a la boca.
- Les dents ens ajuden a tallar com els ganivets.
- Els queixals ens ajuden a aixafar i triturar els aliments.
- La saliva ens ajuda a desfer els aliments com l'aigua (o la llet amb la galeta).
A més a més hi ha la llengua que ens ajuda a moure l'aliment i a empassar- lo cap a la gola.
Tot això ens porta a pensar que la saliva té una funció molt important. Ens recorda a l'aigua, un aliment que interacciona amb altres aliments de formes molt diferents: per exemple es capaç destorbar-los, i alhora hi ha altres aliments que canvien el color de l'aigua, o la seva olor.
Investigarem una mica, què canvia l'aigua? i això ens donarà pistes de més transformacions.
 |
| els fideus s'estoven |
 |
| Aigua i fideus |
-------------------------------------->
 |
| l'aigua és tèrbola |
QUE TINC?
- Aigua: temperatura ambient, transparent, líquida, sense olor ni sabor.
- Fideus (pasta): color groc, dura, es com un cilindre, gust enfarinat, no té molta olor.
QUÈ FAIG?
- barregem la pasta i l'aigua i remenem una miqueta.
QUÈ PASSA?
- encara podem separar el líquid del sòlid fàcilment.
- La pasta s'ha estovat una miqueta (com més estona passa, més tova està). A més a més si rasquem surt de color blanc.
- L'aigua està tèrbola.
Fem un altre experiment per veure si l'aigua canvia de la mateixa manera amb un altre aliment:
 |
| aigua |
 |
| Han canviat el gust, l'olor, l'aspecte i el color i ara costaria molt de separar. |
+ ----->
 |
| cacao |
QUE TINC?
- Aigua: temperatura ambient, transparent, líquida, sense olor ni sabor.
- cacau: marró, dolç, forma de pols, olor de xocolata, tou, finet i suau. És sòlid.
QUÈ FAIG?
- barrejo el cacau i l'aigua i remeno una miqueta.
QUÈ PASSA?
- ara estan junts el líquid i el sòlid. Però ara és tot líquid. El sòlid s'ha destrossat i s'ha transformat en líquid.
s'ha desfet la pols a dins
- és de color marró
- no està bo (no té bon gust perquè el sabor és una mica dolç però també amarg
- olor a xocolata.
Hi encara experimentem més. Avui amb un ou i afegim calor!:
QUE TINC?
- 1 ou a un plat
QUÈ FAIG?* OBSERVEM
- es arrodonit
- suau
- marró amb puntets
- fràgil
*HEM TRENCAT L'OU
- al mig es taronja
- al voltant es transparent
- es desfà
- el rovell té forma rodona
*REMENO I ES BARREJA
- l'ou canvia i ara es tot taronja
QUÈ PASSA?
*POSO UN POT AMB AIGUA A ESCALFAR AMB UN OU A DINS- surt blanc i per dins groc i amb forma d'esfera
- les bombolles surten de l'escalfor
I avui tenim aliments als que hem tret calor, a veure què passa! QUE TINC?
- Un tros de pa.- És tou per dins i cruixent per fora (s'ha torrar al forn la art de fora)
- És blanc per dins i marró per fora
- és salat
- fa olor a farina
- és sòlid
- té forma de cilindre ple per dins.
QUÈ FAIG?
- l'hem posat al congelador
QUÈ PASSA?
- està fred
- no es pot menjar
- té menys olor i gust que abans
- tot és dur
- continua sòlid
- té la mateixa forma però una mica més petit.
I encara experimentem amb un altre aliment:
QUÈ TINC?- Gelatté forma de prisma
- és dolç
- és sòlid
- és blanc
- és bo
- és fred,
- és dur
- està congelat
- no té olor
QUÈ FAIG?
- l'hem tret del congelador i em anat a fer un altre activitat.
HIPÒTESIS
- es formarà líquid, es desfarà
- no tindrà fora de prisma,
- no canviarà el gust
- continuarà de color blanc
- estarà a temperatura ambient o calent o mig mig. Depèn si li toca el Sol.
- No ens posem d'acord si tindrà olor o no.
QUÈ PASSA?
- continua dolç
- no és sòlid, és líquid, s'ha desfet perquè ha estat a temperatura ambient, encara està una mica fred, però si el deixem més estona ja no ho estarà.
- el color és el mateix
- no és dur
- fa olor d'orxata, de llet i una mica de pintura.
Ens he reunit i li hem donat un cop d'ull al blog, tot fent un repàs de tot allò fet fins ara. Ens hem adonat de que encara tenim hipòtesis sense comprovar i preguntes sense resoldre. Una d'elles era si l'hamburguessa, les llaminadures o les patates fregides eren aliments o no. També ha surtit una reflexió i es que no només hi ha vitamines als aliments. També hi ha proteïnes.
Es per això que hem decidit que el proper dia portarem envassos d'aliments que haguem menjat a casa a la classe i investigarem una miqueta la informació que hi surt.
 |
| Envassos que hem recollit |
 |
| Ens he ajudat de la lupa per llegir la lletra petita |
 |
| Hem descobert que hi ha molta informació |
 |
| Una parla del valors energètic que contenen els aliments |
 |
| Especifica si són vitamines i moltes altres coses! |
 |
| Ens ha sortit una llista molt llarga! |
 |
| Després hem mirat el pes. Pes net vol dir el pes de l'aliment sense l'envàs. |
 | |||
| Als sòlids surt els grams. Els hem ordenat de més pes a menys pes. |
 |
| 1 litre |
 |
| Als líquids surt el volum en litres. |
 |
| Envàs que es pot reciclar. |
 | |||
| També hem trobat símbols diferents: apte per reciclatge, apte per l'ús alimentici, codi de barres |
També hem vist que a les etiquetes surten els ingredients amb els que es fan alguns dels aliments que ens mengem. Però també em vist que no és el mateix ingredients que el que nosaltres buscàvem: les cosetes que hi ha a dins dels aliments i que ens donen energia.
Hemvist, doncs, que la nostra definició d'aliment és incompleta i hem decidit afegir allò que hem descobert. Ha quedat així:
Els aliments són bons per la salut perquè tenen vitamines, proteïnes, hidrats de carboni, greixos, sals minerals, fibra,... que ens donen força. Els aliments tenen diferents propietats: es desfan o es masteguen, són sòlids o líquids, tenen gust dolç, salat, amarg o àcid.
Després d'aquesta observació, hem pogut conclure que les patates, les hamburguesses i les llaminadures si són aliments, però depen de l'ús que en fem d'ells poden ser més o menys perjudicionals per la nostra salut.
Un altre sessió amb els anvassos ens ha permés trobar la data de caducitat dels aliments i trobar els diferents elements que hi ha en els envassos:
Ja ens queda ben poc per entendre això de l'alimentació. Avui hem descobert que tot això que tenen els aliments es diuen nutrients. Hem anat a la biblioteca i hem vist que és el que passa realment quan entra menjar i surt caca. I tot el que passa amb els nutrients que es queden a dins del nostre cos.
Alguns links de vídeos sobre l'aparell digestiu:
http://www.youtube.com/watch?
http://www.youtube.com/watch?
http://www.edu365.cat/aulanet/
http://www.youtube.com/watch?
http://www.youtube.com/watch?
http://www.youtube.com/watch?
Després de veure aquests vídeos hem fet un dibuix de com és per dins el nostre cos i hem dibuixat allò que pensem que hi ha a dincs del cos i que d'alguna manera té relació amb l'alimentació i la digestió, amb els nutrients i amb tot allò que hem estat parlant aquests dos mesos.
Han ajudat a escriure alguns fragments d'aquest text la Dua, el Qinfeng i els altres nens i nenes de la classe de la Pastisseria.
